Consum d'aigua
A catalunya el 73% de l'aigua s'utilitza per l'agricultura, un 18% s'usa per l'ús domèstic i en la indústria només un 9% de l'aigua total. El 2% restant s'utilitza per a la ramaderia.
El preu d'un litre d'aigua a catalunya varia en funció de la comarca però la mitjana aproximada seria de 1,9€ per litre cúbic. Als pagesos els hi costa gratis l'aigua i n'utilitzen molta més que qualsevol persona per al seu dia a dia.
Mètodes de prevenció d'aigua a casa nostra:
Dutxar-se és millor que fer-se una banyera.
Quan t'ensabones apaga l'aigua de la dutxa.
Quan t'estàs netejant les dents, apaga l'aigua.
Només utilitzar el rentaplats o la rentadora quan estiguin plens.
Comprobar sempre que l'aixeta estigui totalment tancada.
Reutilitzar l'aigua per regar les plantes.
Mètodes de prevenció d'aigua d'un pagès:
Regar els conreus amb aigua de la pluja.
Si regues pots posar temporitjadors de reg.
domingo, 27 de abril de 2014
domingo, 13 de abril de 2014
Presentació: "Fòssils amb restes de vida"
Jo parlaré d'un descobriment portat a cap per Mary H. Schweilzer i que diu que hi ha fòssils amb restes de vida. Ell va examinar un òs fossilitzat i hi va veure unes esferes vermelles dins d'un vas sanguini. Va pensar semblava una cèl·lula sanguínea ja que poseïa un nucli més fosc, però no n'estava segura així que va decidir fer una investigació i va veure que aquestes esferes només es trobaven als conductes, que portaven molt ferro (característica pròpia dels glòbuls vermells) i que tenien hemoglobina. D'aquesta manera es van fer moltes altres probes que no podien negar que aquelles esferes eren cèl·lules. Al 2005 Mary i el seu grup ja havien descobert restes de col·lagen, vasos sanguinis i cèl·lules òssees en els fòssils. Tot aquest seguit d'investigacions que es van fer són les que jo explicaré en la meva exposició.
miércoles, 9 de abril de 2014
Fraus alimentaris
Frau alimentari a Espanya
Un frau alimentari és una adulteració intencionada a la manipulació dels aliments o les declaracions falses d'un producte. Aquests actes normalment són per raons econòmiques i perjudiquen al consumidor.
Un frau d'Espanya molt famòs és que van posar un 4% de carn de cavall a hamburgueses que deien que eren de carn de vedella en la seva totalitat. No se sap qui va fer aquest frau, però segons la OCU les hamburgueses d'Eroski Basic i Alipende portaven carn de caball. També se sap que es va detectar a Irlanda. Es va trobar carn de cavall a 2 de cada 20 hamburgueses. Aquest frau es va fer per raons econòmiques, ja que la carn de cavall és més barata que la de vedella. Tot i així no va matar a ningú però també van trobar que 16 de cada 20 hamburgueses portava súlfits que serveix per eliminar bacteris i mantenir el color original de la carn, però que en grans quantitats poden portar vòmits o dolors abdominals.
Un cas similar va passar als anys 1990 quan venien hallibut però a l'etiqueta possava llenguado. Els dos fraus són per raons econòmiques.
Un frau alimentari és una adulteració intencionada a la manipulació dels aliments o les declaracions falses d'un producte. Aquests actes normalment són per raons econòmiques i perjudiquen al consumidor.
Un frau d'Espanya molt famòs és que van posar un 4% de carn de cavall a hamburgueses que deien que eren de carn de vedella en la seva totalitat. No se sap qui va fer aquest frau, però segons la OCU les hamburgueses d'Eroski Basic i Alipende portaven carn de caball. També se sap que es va detectar a Irlanda. Es va trobar carn de cavall a 2 de cada 20 hamburgueses. Aquest frau es va fer per raons econòmiques, ja que la carn de cavall és més barata que la de vedella. Tot i així no va matar a ningú però també van trobar que 16 de cada 20 hamburgueses portava súlfits que serveix per eliminar bacteris i mantenir el color original de la carn, però que en grans quantitats poden portar vòmits o dolors abdominals.
Un cas similar va passar als anys 1990 quan venien hallibut però a l'etiqueta possava llenguado. Els dos fraus són per raons econòmiques.
viernes, 4 de abril de 2014
Fira del coneixament
Fira del coneixament
Vam anar a la fira del coneixament a Berga on la coordinadora de la fira és Dolors Grau.
L 'objectiu d'aquesta fira era preparar joves per al futur. Hi havien diferents parades:
Impremta 3D: Consistia en fer una impremta d'una imatge en 3 dimensions a partir d'una màquina que era molt cara i difícil d'usar. Era molt curiós de saber i ens pot servir algun dia.
Bullipèdia: És informació sobre la cuina. Ferran Adrià va crear la bullipedia que és una enciclopedia per saber coses de menjars com: el gelat, vi... Hi trobem procès creatiu: art, història, productes, documentació. S'ha creat perquè hi ha poca informació d'això a internet, per exemple si busqués tomàquet al google pots arribar a trobar 5.000.000 de resultats però amb poca informació.
Digitalització: És un escàner làser, pots veure coses que estan a llocs difícils de veure. En el exemple posava una portalada de pedra. Amb aquest escàner podies tenir informació de la portalada, et pot canviar l'iluminació i és interactiu.
Realitat virtual: És impresionant, et pot reconstruir un objecte, et pot treure la pell del crani, i pots veure les venes d'un humà.
Aigua: L'aigua està formada per dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen. El procès de dessalinitzazió: l'aigua passa a l'altra banda per la divisió anomenada òsmosis, de tal manera es separa l'aigua i la sal. Els cristalls es formen a partir d'un àtom.
Electrònica: Quan una ona troba un forat, aquesta passa de ser una ona recta a una ona circular. Si hi ha dos forats vol dir que un lloc de l'ona és més gran. Gràcies a això podem veure la llargada d'un cabell per exemple. Com més petit és l'ona més petit pot ser l'objecte a mesurar. Quan dos ones
xoquen, desapareixen.
El que m'ha agradat més és la digitalització, m'ha deixat molt impresionat el poder veure un arc de pedra a 100 metres d'altura amb tanta perfecció. Es podiem veure totes les arrugues de la pedra i tot al detall. A més et donava informació de l'arc!
El que m'ha agradat menys és el de l'aigua ja que no l'he entès gaire bé i no m'ha semblat interessant el procès de dessalinització.
Albert de Pablo
Vam anar a la fira del coneixament a Berga on la coordinadora de la fira és Dolors Grau.
L 'objectiu d'aquesta fira era preparar joves per al futur. Hi havien diferents parades:
Impremta 3D: Consistia en fer una impremta d'una imatge en 3 dimensions a partir d'una màquina que era molt cara i difícil d'usar. Era molt curiós de saber i ens pot servir algun dia.
Bullipèdia: És informació sobre la cuina. Ferran Adrià va crear la bullipedia que és una enciclopedia per saber coses de menjars com: el gelat, vi... Hi trobem procès creatiu: art, història, productes, documentació. S'ha creat perquè hi ha poca informació d'això a internet, per exemple si busqués tomàquet al google pots arribar a trobar 5.000.000 de resultats però amb poca informació.
Digitalització: És un escàner làser, pots veure coses que estan a llocs difícils de veure. En el exemple posava una portalada de pedra. Amb aquest escàner podies tenir informació de la portalada, et pot canviar l'iluminació i és interactiu.
Realitat virtual: És impresionant, et pot reconstruir un objecte, et pot treure la pell del crani, i pots veure les venes d'un humà.
Aigua: L'aigua està formada per dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen. El procès de dessalinitzazió: l'aigua passa a l'altra banda per la divisió anomenada òsmosis, de tal manera es separa l'aigua i la sal. Els cristalls es formen a partir d'un àtom.
Electrònica: Quan una ona troba un forat, aquesta passa de ser una ona recta a una ona circular. Si hi ha dos forats vol dir que un lloc de l'ona és més gran. Gràcies a això podem veure la llargada d'un cabell per exemple. Com més petit és l'ona més petit pot ser l'objecte a mesurar. Quan dos ones
xoquen, desapareixen.
El que m'ha agradat més és la digitalització, m'ha deixat molt impresionat el poder veure un arc de pedra a 100 metres d'altura amb tanta perfecció. Es podiem veure totes les arrugues de la pedra i tot al detall. A més et donava informació de l'arc!
El que m'ha agradat menys és el de l'aigua ja que no l'he entès gaire bé i no m'ha semblat interessant el procès de dessalinització.
Albert de Pablo
Reconeixament de lípids
Pràctica de laboratori
La pràctica de laboratori que vam fer el dilluns 31 de març s'anomenava: el reconeixament de lípids, com el seu nom indica, el seu objectiu era saber si unes substàncies portaven lípid i quines no.
- La proba va consistir en els següents pasos:
Vam omplir 5 tubs d'assaig amb 2cc d'oli, podiem haver posat qualsevol mostra de lípid, però vam posar l'oli.
En el primer tub vam posar-hi 2ml de C Cl4, en el segon tub hi vam posar 2ml de Bencé, en el tercer vam posar 2ml d'éter, en el quart vam posar 2ml d'Etanol i en el últim hi vam posar 2ml d'aigua.
L'últim pas va ser barrejar els tubs i esperar.
Resultats
El primer tub contenia oli i tetraclorur de carboni i les dos substàncies es ban barrejar, això significa que l'oli és soluble amb tetraclorur de carboni.
El segon tub que contenia oli i Bencé es van barrejar que vol dir que l'oli és soluble amb el Bencé.
El tercer tub que contenia oli i Éter també es van barrejar, ja que l'oli també és soluble amb l'Éter.
El quart tub contenia oli i Etanol no es van barrejar perquè l'oli no es soluble amb l'Etanol,
El quart tub portava oli i H2O, no es van barrejar perquè l'oli no és soluble amb l'aigua.
Conclusions:
Quan volem analitzar si una substància és un lípid hem de barrejar-la amb una sèrie de solvents per veure si es disolt o no són miscibles. Si es disolt en els solvents no polars és un lípid i si no es disolt no és un lípid. Un lípid és soluble només en solvents no polars.
Albert de Pablo.
La pràctica de laboratori que vam fer el dilluns 31 de març s'anomenava: el reconeixament de lípids, com el seu nom indica, el seu objectiu era saber si unes substàncies portaven lípid i quines no.
- La proba va consistir en els següents pasos:
Vam omplir 5 tubs d'assaig amb 2cc d'oli, podiem haver posat qualsevol mostra de lípid, però vam posar l'oli.
En el primer tub vam posar-hi 2ml de C Cl4, en el segon tub hi vam posar 2ml de Bencé, en el tercer vam posar 2ml d'éter, en el quart vam posar 2ml d'Etanol i en el últim hi vam posar 2ml d'aigua.
L'últim pas va ser barrejar els tubs i esperar.
Resultats
El primer tub contenia oli i tetraclorur de carboni i les dos substàncies es ban barrejar, això significa que l'oli és soluble amb tetraclorur de carboni.
El segon tub que contenia oli i Bencé es van barrejar que vol dir que l'oli és soluble amb el Bencé.
El tercer tub que contenia oli i Éter també es van barrejar, ja que l'oli també és soluble amb l'Éter.
El quart tub contenia oli i Etanol no es van barrejar perquè l'oli no es soluble amb l'Etanol,
El quart tub portava oli i H2O, no es van barrejar perquè l'oli no és soluble amb l'aigua.
Conclusions:
Quan volem analitzar si una substància és un lípid hem de barrejar-la amb una sèrie de solvents per veure si es disolt o no són miscibles. Si es disolt en els solvents no polars és un lípid i si no es disolt no és un lípid. Un lípid és soluble només en solvents no polars.
Albert de Pablo.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)